Biòlegs de Submón han trobat, un any més, una floració en les plantes de Posidonia oecanica, de moment localitzada a la cala Montgó, durant un estudi realitzat per l’Àrea Protegida de les Illes Medes de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Flor de Posidònia fotografiada a la Cala Montgó (Novembre del 2008)
La Posidonia oceanica és una planta, de la família de les fanerògames marines, endèmica del Mar Mediterrani , que forma praderies o alguers amb una extensió estimada de 25.000 a 50.000 km2.
D’ençà els anys 70, la majoria de praderies de fanerògames marines de les nostres costes estan en regressió i algunes han desaparegut. Estudis científics parlen d’una declinació del 5% anual.
Nombroses són les causes i factors que provoquen aquesta regressió, com la contaminació marina, les activitats pesqueres, l’ancoratge d’embarcacions recreatives o l’augment de la temperatura de l’aigua.
Però molts són també els motius que les fan ecològicament valuoses, com la seva capacitat de producció d’oxigen relacionada amb la qualitat de les aigües, el seu paper com a embornals de diòxid de carboni, la seva importància en el flux de nutrients o l’esdevenir refugi de moltes especies d’interès pesquer.
En termes de conservació, una floració anual podria semblar beneficiosa per a la recuperació d’aquestes praderies, però és realment certa aquesta afirmació?
La planta i la floració
La Posidònia, és una planta superior que té dues vies de reproducció: la sexual, a través d’òrgans sexuals masculins (estams) i, els femenins (pistils) i la vegetativa o asexual, que provoca el creixement horitzontal de la praderia.
La reproducció sexual es produeix a través de flors i fruits. La fecundació es dona quan el pol•len dels estams assoleix els pistils, transportat pel mateix corrent marí. Perquè això sigui possible, els estams produeixen un pol•len viscós i filamentós de perfils dentats, capaç de viatjar amb el corrent per arribar als pistils d’una planta a l’altra. Un cop fecundada la planta, començarà el procés de formació de la llavor, que viatja amb el corrent marí fins ser dipositada en un altre indret.
Esquema: Projecte life posidònia- Govern de les Illes Balears
La fecundació sexual és de gran utilitat per la viabilitat i supervivència de l’espècie, doncs possibilita la colonització de les praderies a grans distàncies. D’altre banda permet la variabilitat genètica, cosa que no passa amb la reproducció asexual.
Per què floreixen les praderies tant habitualment?
D’ençà uns anys enrere, casi cada any biòlegs i científics estan observant floracions en les praderies de tota Catalunya. De fet durant el 2003, coincidint amb un augment de la temperatura per sobre de la mitja, es va donar un episodi de floració massiva a tota la costa Mediterrània. Alguns articles i mitjans de comunicació parlaven aleshores d’una recuperació de les praderies degut a la bona qualitat de l’aigua.
Floració massiva de Posidònia, a l’embarcador de les Illes Medes (setembre 2003)
No obstant, un estudi recent de l’IMEDEA (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats) indica que la reproducció sexual sembla estar estimulada per la calor. El mateix estudi afirma que la fracció de praderies que floreixen i la intensitat de la floració augmenten amb les anomalies positives de temperatura del mar i per tant relaciona una floració consecutiva amb un estrés tèrmic de la planta que es podria relacionar directament amb un augment de temperatura, produït pel canvi de temperatura global en el medi marí.
Tot i que la reproducció sexual és com dèiem abans, molt beneficiosa per a les praderies, s’ha comprovat, que el reclutament no es mai major a la mortalitat i que per tant, de no prendre mesures correctores, els alguers marins continuaran en declivi en els pròxim anys.
