Del 22 de mayo al 6 de junio se celebrará en Aínsa (Huesca), sede del Geoparque del Sobrarbe – Parque Geológico de los Pirineos, la Semana Europea de Geoparques.
Dentro de las jornadas organizadas para dar a conocer el patrimonio natural y geológico de la comarca, el 25 de mayo, SUBMON presentará las actuaciones realizadas el año 2009 en los ibones del Sobrarbe.
SUBMON ha iniciat aquest setembre un programa trianual amb l’ajut de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, basat en el desenvolupament d’un projecte de Custòdia Marina a l’àrea peri-urbana de Canons del Maresme.
L’Àrea d’estudi
L’àrea marina de custòdia té una extensió de 2300 Km2 i es troba situada majoritàriament davant la comarca del Maresme, la Selva i el Barcelonès. En l’àrea confereixen dos hàbitats ben diferenciats: La zona de canons submarins i la zona costanera.
Entre l’any 1999 i 2002, el Ministeri de Medi Ambient en col•laboració amb diverses universitats espanyoles va realitzar un estudi que van titular ” Zonas de especial interés para la conservación de los cetáceos en el mediterráneo español – Proyecto Mediterráneo” amb l’objectiu principal de definir àrees importants per a la conservació dels cetacis. Una de les zones proposades va ser l’anomenada “Canons del Maresme”, que donada la seva orografia marina representa una àrea important d’alimentació per a cetacis. El Conveni de Barcelona l’accepta com a possible ZEPIM (Zona especialment protegida d’importància pel Mediterrani).
No obstant, també s’inclou a la zona a custodiar, l’àrea adjacent fins a la línia de costa donats els albiraments que s’han enregistrat de dofí mular, espècie inclosa a la Directiva Hàbitats ( Annexos II i IV), i cal assenyalar que en el mateix àmbit d’actuació es troba l’espai natural de la Xarxa Natura 2000 - Costes del Maresme (ES5110017).
Valors ecològics
La zona de canons submarins és un àrea d’estructures geomorfològiques riques en nutrients i amb una elevada biodiversitat, que formen un hàbitat essencial per al cicle vital d’algunes espècies. Presenten altes densitats d’organismes amb elevats índexs de reclutament i una important incidència d’endemismes. Per causa d’aquestes característiques, vàries espècies de cetacis i una espècie de tortuga marina utilitzen aquesta zona com a font d’aliment o zona de pas.
La zona més propera a la costa, es caracteritza per la presència d’una praderia de posidònia ja inclosa a la Xarxa Natura 2000 i per la presència de dofins mulars (Tursiops truncatus) una espècie costanera inclosa al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i a la Directiva Hàbitats en els annexos II y IV. Donat el fort impacte humà que afecta a la zona més propera de la costa, aquesta espècie ha estat la més afectada quedant-ne pocs grups i molt dispersos al llarg de la costa catalana.
La custòdia marina de Canons del Maresme
La Custòdia marina es defineix com a “una estratègia de conservació que intenta generar la responsabilitat dels organismes competencials i dels usuaris del medi marí en la seva conservació i el bon ús dels seus recursos naturals, culturals i paisatgístics”.
Sota aquest marc de treball, s’ha desenvolupat un programa d’accions de custòdia per tal de promoure la conservació de l’Àrea Marina Canons del Maresme, a través de la implicació dels usuaris del medi marí, els ens de govern locals i l’administració competent. Una de les línees estratègiques a seguir és la de promoure la protecció de la zona de cara a la preservació de cetacis, que són un dels valors ecològics de major importància.
L’objectiu de l’entitat és fer participar als usuaris de la zona en l’estudi i en la conservació de l’àrea i promoure’n la protecció dels cetacis que l’habiten.
SUBMON forma part de la Xarxa de Custòdia del Territori del nucli actiu del Grup de Treball de Custòdia Marina.
Veure noticies relacionades:
http://cvblanes.blogspot.com/2010/05/lacte-celebrat-el-24-dabril-va-anar.html
http://www.totmataro.cat/portal//index.php?option=com_content&task=view&id=90648&Itemid=106
L’equip de SUBMON amb una vintena de voluntaris ha realitzat pel Parc Natural de Cap de Creus, amb el suport de l’Ajuntament de Cadaqués, l’extracció de més d’un centenar de residus de la Badia de Portlligat per protegir les praderies de fanerògames marines i els fons de Maërl existents en aquesta zona.
Per veure noticies relacionades:
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/18/neteja-al-valuos-fons-mari-portlligat/364093.html
http://www.emporda.info/comarca/2009/10/19/comarca-retiren-residus-fons-mari-portlligat/58299.html
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/20/neteja-portlligat-acaba-centenar-deixalles-retirades/364486.html
Sala de premsa de la Generalitat de Catalunya
SUBMÓN ha efectuat, per a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, la gestió de la retirada dels morts de fondeig abandonats de Cala Montgó, situada al Baix Empordà (Girona), i el posterior seguiment de la pradería de posidonia.
Els fondeigs abandonats, fan malvé el fons marí i la pradería de posidonia, per la qual cosa l’Ajuntament del municipi ha decidit utilizar a partir d’ara fondeigs ecològics.
Aquest projecte s’ha dut a terme gracies al finançament del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Veure noticies relacionades
http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=295538
El equipo de SUBMON ha realizado la segunda expedición de este año a un lago de alta montaña, en el marco de un proyecto realizado para el Gobierno de Aragón con el objetivo de categorizar y realizar actuaciones de limpieza subacuatica en estos ecosistemas, denominados también ibones.
Dos momentos de la organización del trabajo en el ibon de Lapazosa, Aragón
Los lagos de alta montaña se caracterizan por ser formaciones de aguas continentales, de origen glaciar, procedentes del deshielo de las montañas adyacentes. Muchos de ellos son todavía parajes inexplorados, con una fauna y flora características y endémicas, que forman un ecosistema de elevada fragilidad y gran valor ecológico.
Desde hace unos años, el equipo de SUBMON en Aragón ha estado estudiando la importancia de estos ecosistemas y el estado de conservación en que se encuentran, así como analizando los diferentes impactos antrópicos que se suceden, debido principalmente a introducciones de especies piscívoras, la contaminación de las aguas y el cambio climático.
En esta ocasión un equipo de buceadores de SUBMON se ha trasladado en helicóptero hasta el ibón de Lapazosa, situado a 2250m de altura, donde se ha realizado la caracterización del lago a través de una batimetría, se han tomado muestras de agua y se han estudiado las especies existentes.
Tomando datos y documentando el trabajo
Un buceador sale a superfície con una muestra de sustrato
Entre algunas de las especies encontradas, cabe destacar la presencia de la espiga de agua (Potamogeton praelongus), una planta acuática que hasta ahora solo se había identificado en el lago de Piedrafita (Aragón) y en el Estany Pudo (Pirineo catalán), y que se encuentra catalogada como vulnerable en la lista roja de especies amenazadas de la UICN. Esta seria, por tanto, la tercera cita de esta planta en el estado español y la segunda en la comunidad aragonesa.
Espiga de agua (Potamogeton praelongus)
Otras especies de alto interés ecológico encontradas han sido la rana pirenaica (Rana pyrenaica) y la rana bermeja (Rana temporaria), ambas incluidas en el catalogo de especies amenazadas de la UICN.
Rana pirenaica (Rana pyrenaica)
En el lago se ha podido observar también una gran cantidad de peces, introducidos con fines pesqueros, como el piscardo (Phoxinus phoxinus), que originariamente no son endémicos de estos ecosistemas y producen un impacto negativo en otras especies, como el tritón pirenaico (Euproctus asper).
Fondo del ibon de Lapazosa, con especies de peces introducidas en el lago
Este estudio se une a los realizados en otros ibones, que aúnan una serie de datos de gran importancia que ayudarán a aumentar el conocimiento de las características biológicas y físicas de los lagos de alta montaña.
Biòlegs de Submón han trobat, un any més, una floració en les plantes de Posidonia oecanica, de moment localitzada a la cala Montgó, durant un estudi realitzat per l’Àrea Protegida de les Illes Medes de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Flor de Posidònia fotografiada a la Cala Montgó (Novembre del 2008)
La Posidonia oceanica és una planta, de la família de les fanerògames marines, endèmica del Mar Mediterrani , que forma praderies o alguers amb una extensió estimada de 25.000 a 50.000 km2.
D’ençà els anys 70, la majoria de praderies de fanerògames marines de les nostres costes estan en regressió i algunes han desaparegut. Estudis científics parlen d’una declinació del 5% anual.
Nombroses són les causes i factors que provoquen aquesta regressió, com la contaminació marina, les activitats pesqueres, l’ancoratge d’embarcacions recreatives o l’augment de la temperatura de l’aigua.
Però molts són també els motius que les fan ecològicament valuoses, com la seva capacitat de producció d’oxigen relacionada amb la qualitat de les aigües, el seu paper com a embornals de diòxid de carboni, la seva importància en el flux de nutrients o l’esdevenir refugi de moltes especies d’interès pesquer.
En termes de conservació, una floració anual podria semblar beneficiosa per a la recuperació d’aquestes praderies, però és realment certa aquesta afirmació?
La planta i la floració
La Posidònia, és una planta superior que té dues vies de reproducció: la sexual, a través d’òrgans sexuals masculins (estams) i, els femenins (pistils) i la vegetativa o asexual, que provoca el creixement horitzontal de la praderia.
La reproducció sexual es produeix a través de flors i fruits. La fecundació es dona quan el pol•len dels estams assoleix els pistils, transportat pel mateix corrent marí. Perquè això sigui possible, els estams produeixen un pol•len viscós i filamentós de perfils dentats, capaç de viatjar amb el corrent per arribar als pistils d’una planta a l’altra. Un cop fecundada la planta, començarà el procés de formació de la llavor, que viatja amb el corrent marí fins ser dipositada en un altre indret.
Esquema: Projecte life posidònia- Govern de les Illes Balears
La fecundació sexual és de gran utilitat per la viabilitat i supervivència de l’espècie, doncs possibilita la colonització de les praderies a grans distàncies. D’altre banda permet la variabilitat genètica, cosa que no passa amb la reproducció asexual.
Per què floreixen les praderies tant habitualment?
D’ençà uns anys enrere, casi cada any biòlegs i científics estan observant floracions en les praderies de tota Catalunya. De fet durant el 2003, coincidint amb un augment de la temperatura per sobre de la mitja, es va donar un episodi de floració massiva a tota la costa Mediterrània. Alguns articles i mitjans de comunicació parlaven aleshores d’una recuperació de les praderies degut a la bona qualitat de l’aigua.
Floració massiva de Posidònia, a l’embarcador de les Illes Medes (setembre 2003)
No obstant, un estudi recent de l’IMEDEA (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats) indica que la reproducció sexual sembla estar estimulada per la calor. El mateix estudi afirma que la fracció de praderies que floreixen i la intensitat de la floració augmenten amb les anomalies positives de temperatura del mar i per tant relaciona una floració consecutiva amb un estrés tèrmic de la planta que es podria relacionar directament amb un augment de temperatura, produït pel canvi de temperatura global en el medi marí.
Tot i que la reproducció sexual és com dèiem abans, molt beneficiosa per a les praderies, s’ha comprovat, que el reclutament no es mai major a la mortalitat i que per tant, de no prendre mesures correctores, els alguers marins continuaran en declivi en els pròxim anys.