Espai Submon

El día 28 de noviembre del 2008, se publicó en el BOC (num 239) la apertura del expediente para el cambio de categoría en el Catálogo de especies Amenazadas de Canarias de la especie Cymodocea nodosa y la consecuente exclusión de dicho catálogo de la población de cymodocea dentro del ámbito del termino municipal de Granadilla de Abona (Tenerife). Anteriormente a la publicación en el BOC, el 19 de noviembre, el Gobierno de Canarias había publicado una nota de prensa, en que se indicaba que los sebadales (praderas de cymodocea) de Canarias habían aumentado su superficie en un 51%, lo que hacía preguntarse al Gobierno de Canarias si corresponde proteger la especie C. nodosa bajo la categoría de interés especial, clasificada el 2001 como especie sensible a la alteración del hábitat.

Miembros de la comunidad científica de Canarias han suscrito un Manifesto, en el que se destaca la importancia de este hábitat para el futuro de los fondos marinos del archipiélago y se alerta sobre la grave situación en la que se encuentran.

Las praderas de fanerógamas marinas -donde se encuadran los sebadales- son uno de los hábitats más amenazados del planeta, con un nivel de desaparición que oscila entre el 1-2% anual, cuatro veces superior al de las selvas tropicales.

La descatalogación de los sebadales del litoral de Granadilla para la construcción de un puerto industrial es una medida errónea en la que se utilizan argumentos falsos para justificarlo, según declaran miembros de la Universidad de Tenerife (La Laguna), que defienden que las praderas de sebadales “cumplen una función ecológica importante, estabilizan la arena de las playas, depuran el agua, y constituyen espacios de alta biodiversidad que sirven también de zonas de reproducción y cría para especies de interés pesquero “.

Por otra parte, también informan que, contrariamente al argumento de un aumento de población de  C. nodosa, presentado por el Servicio de Biodiversidad de la Consejería de Medio Ambiente del Gobierno Canario, esta especie se encuentra “en plena regresión”.  La petición de descatalogar una parte de los sebadales de Granadilla no tiene una justificación técnica “ecológicamente válida” y obedece a “intereses ajenos al criterio de ordenación y conservación que tiene que primar en la gestión de la naturaleza”.

Estatus de la especie
La C. nodosa forma uno de los hábitats marinos sobre sustrato arenoso más importante del archipiélago canario. Se trata de una especie de alto valor ecológico distribuida solamente en el Mediterráneo y en la costa africana nororiental (sur de Portugal, Canarias, norte de Mauritania y centro de Senegal), pero localizada en puntos muy dispersos, siendo las poblaciones de Canarias de las más relevantes a nivel internacional. En el resto del Estado español se encuentra en áreas concretas desde Girona hasta Almería. En Catalunya la especie C. nodosa aparece de forma puntual en el Golfo de Roses, Golfo de Pals-l’Estartit y Delta del Ebro y esta protegida mediante la Orden del 31 de julio, DOGC num.1479 de 12/08/91) por la que se protegen todas las especies de fanerógamas marinas del litoral catalán prohibiéndose, de forma expresa, la destrucción, la venta, la compra y la utilización de estas especies.

Desde Submón, queremos sumarnos al apoyo de la comunidad científica ante la decisión del Gobierno Canario de cambio del estatus de protección de la cymodocea y dar soporte a campañas de sensibilización, que han sido llevada a cabo por otras entidades cómo “Ecologistas en Acción”, mediante la que se ha dado a conocer la problemática existente y la gran importancia ecológica de la especie.

Submón es la entidad encargada de la realización  del seguimiento, difusión y  divulgación del estado de las praderas de fanerógamas marinas de Catalunya por  encargo del  Departament d’Agricultura , Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya.

Des de ja fa uns mesos, diverses organitzacions involucrades en la investigació, conservació i protecció dels taurons, han unit forces en una xarxa de comunicació global anomenada “Let Sharks Live”. Des d’aquesta plataforma es va decidir, a la vista de la greu situació de conservació que algunes poblacions de taurons viuen, declarar el 2009 com l’”Any del Tauró”, amb la finalitat d’incrementar la sensibilització al respecte de l’estat de conservació dels taurons.

Al ritme actual de desaparició, moltes de les poblacions de les espècies més amenaçades de taurons s’hauran extingit en els propers 10-15 anys. Tot i així, continuen essent pescats de forma intensiva i es continua realitzant la pràctica coneguda com a finning (aleteig), que consisteix en amputar les aletes de tauró i descartar la resta del cos al mar, en ocasions, amb l’animal encara viu.

Alguns dels punts més importants a desenvolupar durant aquest proper 2009 són:

-    Disminuir el mercat o la demanda d’aletes de tauró.
-    Sensibilitzar a la població sobre la vertadera naturalesa dels taurons, la seva situació d’amenaça, la seva importància en l’ecosistema, així com, trencar els mites sobre la suposada perillositat dels taurons.
-    Obtenir proteccions efectives per a les espècies més amenaçades.
-    Eliminar les xarxes de protecció de banyistes que, en algunes zones, causen la mort de grans quantitats de taurons, cetacis, tortugues marines i moltes altres espècies.
-    Reduir al mínim les captures accidentals i definir límits de captura en les legislacions pesqueres internacionals.

Des de Submón ens sumem a la iniciativa de protegir els taurons i disminuir les causes de regressió que els afecten. En aquest sentit, iniciem enguany, una línia de treball que ha d’impulsar projectes relacionats amb la conservació d’aquestes espècies, tant en el litoral català com en l’espanyol.

Més informació: http://www.year-of-the-shark-2009.org

From the 17th to the 24th of November the ICCAT has celebrated in Marrakech the 16th Annual Meeting of the Commission. The International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas (ICCAT) is an inter-governmental fishery organization responsible for the conservation of tunas and tuna-like species in the Atlantic Ocean and its adjacent seas.  Currently ICCAT has 46 contracting Parties including de European Union.

Fisheries management measures for the Eastern stock of bluefin tuna were discussed during the meeting but ended with a disappointing agreement. These bluefin tuna populations are really overfished, having serious risk of collapse. Scientific advisers proposed a Total Allowable Catch (TAC) of less than 15,000 tons, but Parties agreed a TAC of 22,000 t for 2009, which is clearly unsustainable.

 Shark fisheries were another highly debated topic during the ICCAT meeting, with unprecedented scientific warnings about the vulnerability of sharks and multiple proposals for shark fishing limits. Scientific advices for eleven species of sharks were submitted and communicated to the Parties, but only a minimum requirement was established: to release any bigeye thresher sharks brought on board alive.

After the meeting, Shark Alliance, a coalition of 61 conservation, scientific and recreational organizations dedicated to improving European shark fishing policies, has denounced the failure of international fishery managers to adopt meaningful limits on the catch of threatened Atlantic sharks. View press release

Submon, member of Shark Alliance since June 2008, wants to express its deception after the meeting’s agreements, adding to the conservationists decrying failure to protect even the most threatened species, and hopes that in the next coming meetings of the EU ministers’ council and the Convention on Migratory Species the protection of these animals will increase and urgent management measures will be installed.

Els blooms de meduses han esdevingut en els darrers anys molt més freqüents que en la passada història recent. Aquestes aparicions fan, tant per la freqüència com per la gran quantitat d’individus que s’ajunten, que a moltes activitats humanes hi apareguin efectes negatius, la pesca i el turisme se’n ressenten i a més comporten un potencial problema mèdic associat. A les nostres costes els blooms de meduses son causats per quatre espècies de forma majoritaria: Rhizostoma pulmo, Pelagia noctiluca, Cotyilorhiza tuberculata i Aurelia aurita.

En aquest context, el passat 13 de novembre, l’obra social de “la Caixa” va organitzar una jornada científica sobre l’impacte de la proliferació de les meduses: els aspectes ecològics, socials i mèdics. Els diferents ponents van debatre sobre els motius d’aquest increment de les proliferacions de les seves poblacions, entre les que van destacar:

• El canvi climàtic: amb augments de temperatura dels oceans, afavorint el creixement i la taxa de reproducció de les meduses, incrementant la productivitat.
• L’eutrofització: amb un un augment en l’aport de nutrients, amb canvis de mida de l’aliment, zooplancton més petit que es ingerit per meduses i ni peixos i situacions d’hipòxia que permeten viure a meduses i no a altres peixos.
• Instal•lacions d’aqüicultura: que permet als pòlips tenir més substrat físic i per tant augmentar el seu espai de reproducció a mar obert, i per altra banda a alguns països asiàtics es cultiven meduses que s’alliberen per capturar-ne posteriorment exemplars més grans pel consum humà.
• La pesca, o millor dit la sobre explotació pesquera: per una banda s’eliminen competidors com anxoveta, sardines i altres pelàgics que competien pel mateix aliment i per altra, captures accidentals de predadors de les meduses com peixos lluna, tortugues marines.
• I finalment l’ocurrència conjunta de totes aquestes causes.

Es va constatar també que tot i que el major grau de molèstia per a la població esdevé quan hi ha arribades massives de meduses a la costa, el problema ecològic important que arrosseguen aquest blooms es donen a mar obert, i avui en dia, malauradament, el que passa a mar obert es encara un problema difícil d’entendre i d’acceptar…tal i com va dir un dels conferenciants, potser convindrà que agafem l’hàbit d’anar a banyar-nos a alta mar per tal que la molèstia ens faci actuar.

Con motivo del Congreso Mundial para la Conservación de la Naturaleza, que organiza la UICN cada cuatro años, se ha presentado  la nueva Revisión de Lista Roja de Especies Amenazadas del 2008.
Esta lista está acreditada como la fuente de información más completa acerca del estado de conservación mundial de las especies vegetales y animales. Se basa en un sistema objetivo de evaluación del riesgo de extinción de una especie. Las especies En Peligro Crítico, En Peligro o Vulnerables ( CR, EN, VU) se describen colectivamente como ‘amenazadas’.
Hasta 2008, se han evaluado  44.837 especies a nivel mundial y el 38% ha sido clasificadas como amenazadas.

Fuente datos: UICN; gráfico Submón

La nueva revisión del catálogo anual revela aspectos a destacar sobre el estado en el que se encuentran los mamíferos a nivel mundial. Según la IUCN más del 20% de los mamíferos de la Tierra están en peligro de extinción  y al menos 76 se han extinguido desde el año 1500. Entre los más amenazados se encuentran el lince ibérico (Lynx pardina),  con una población de entre 84-143 individuos. La población de foca del mar Caspio (Pusa caspica) ha visto reducida su población en el 90% en los últimos 100 años, debido a la caza indiscriminada y a la destrucción del hábitat.
En cuanto a la Lista Roja de especies marinas, se han evaluado hasta el día de hoy unas  3.000 especies, incluyendo evaluaciones integrales de cada una de las especies conocidas de tiburones, rayas, quimeras, corales de arrecife, meros, tortugas marinas, aves marinas y mamíferos marinos. De estos grupos completados, casi la cuarta parte (22%) han sido clasificados en categorías de amenaza.

¿Qué ocurre en el Mediterráneo?
La cuenca Mediterránea está reconocida como uno de las regiones con mayor índice de biodiversidad y una de las más amenazadas a nivel mundial.
Hasta la fecha, se han evaluado 1.912 especies de anfibios, aves, peces cartilaginosos, peces endémicos de agua dulce, cangrejos, mamíferos, libélulas y reptiles en la región Mediterránea. El 38% de estas especies se encuentran bajo algún grado de amenaza (CR, EN, VU). Al menos 16 especies irreemplazables están ya extintas.

Fuente UICN: Especies amenazadas de mamíferos marinos.

El 56% de los cetáceos en el Mediterráneo están amenazados. Para el 44% restante no existen datos suficientes, que permitan conocer su estado de conservación y grado de amenaza. Lo mismo ocurre con los peces cartilaginosos (tiburones y rayas), de los cuales el 42% se encuentran amenazados.

Sin embargo y aunque tanto la situación global como local es crítica en algunas ocasiones, la Lista Roja demuestra que los planes de conservación pueden jugar un papel primordial en la conservación o recuperación de muchas especies. Por ejemplo, 40 especies de mamíferos en peligro han dado señales de recuperación.

El Moll de la Fusta de Barcelona ha reunit durant uns dies una de les més grans concentracions d’embarcacions d’organitzacions  que  treballen per la conservació dels oceans i la vida marina, tant a nivell local com a nivell global. “Rumb a Barcelona” és una iniciativa promoguda dins del marc d’activitats del Congrés Mundial per a la Conservació de la Natura 2008, celebrat durant la setmana del 5 al 15 d’octubre a la ciutat.
Passejant aquests dies pel recinte del moll, es podia gaudir de la visita a embarcacions de la envergadura del Tara, un vaixell preparat per a expedicions polars, que ha realitzat recentment una expedició de 16 mesos per l’Àrtic, evidenciant els efectes del canvi climàtic sobre aquests indrets.

Altres vaixells oceanogràfics o dedicats a la investigació, conservació i sensibilització marina presents en aquesta concentració, han estat el Mar Viva i el Ranger, d’Oceana, o el vaixell de WWF/Adena i els  d’altres d’entitats  provinents de França, Itàlia o Mònaco.
A partir del 14 d’octubre les embarcacions començaran la navegació de retorn cap a als seus ports d’origen.

La UICN és la xarxa ambiental de caràcter global més gran i antiga del món. La UICN és una unió democràtica que reuneix més de 1000 organitzacions governamentals i no governamentals, a més d’uns  11.000 científics voluntaris i experts a voltant de 160 països.
El Congrés a Barcelona ha reunit a més de 8.000 líders mundials responsables de la presa de decisions sobre el desenvolupament sostenible: de governs, d’ONG, sector privat, Nacions Unides i l’acadèmia.
Durant  els 10 dies de Congrés  s’han organitzat més de 800 esdeveniments, a més de les assemblees. La finalitat de tots els esdeveniments es compartir coneixements, crear consens i enteniment, així com forçar noves aliances i associacions.

Noticia apareguda el 03/09/2008:

http://www.20minutos.es/noticia/408859/0/caza/tiburones/espana/

Opinió SUBMÓN:

La comunitat científica i conservacionista internacional ve avisant des de ja fa molt de temps de la precària situació de conservació que pateixen les poblacions de taurons i rajades a nivell mundial, especialment a causa de la sobrepesca. Aquesta sobrepesca ve, en gran part, provocada per l’elevat valor que les aletes de tauró han assolit en el mercat i la creixent economia que s’està establint a diversos països asiàtics, especialment a Xina, n’ha incrementat la demanda. Europa, amb Espanya al capdavant de forma molt destacada, s’ha convertit en el principal exportador i importador d’aquest producte pel mercat asiàtic, essent des de ja fa uns quants anys un dels cinc països del món que més taurons capturen. El Port de Vigo és el centre neuràlgic de tot aquest comerç milionari.

Des de SUBMÓN, hem denunciat la absoluta manca de gestió que la Unió Europea i, especialment, el Govern Espanyol, apliquen a les pesqueries de tauró. No existeix gestió, ja que les captures de taurons es consideren com a captures accidentals dins de pesqueries que tenen altres espècies com a objectiu, com la tonyina i/o el peix espasa. Com legalment, no es considera una pesqueria específica, no existeixen quotes de captura ni regulació i les flotes espanyoles poden sortir a capturar tants taurons com vulguin arreu del món. A més, gran part d’aquestes captures, ni tan sols es declaren, per exemple les provocades per l’art d’encerclament i tampoc es fa cap registre del material de rebuig.

A Europa, només existeix una regulació al respecte dels taurons (CE nº1185/2003 del 26/6/2003) sobre la pràctica del “finning” que s’ha mostrat àmpliament inefectiva. A més, organitzacions com Oceana han denunciat recentment, que flotes espanyoles actuen sota banderes d’altres països amb el que no queden subjectes a la normativa de la Unió Europea i, inclús, van descobrir que palangrers espanyols carregaven i transportaven aletes sense permís a la Polinèsia Francesa.  

La clara i marcada tendència que es pot observar al llarg del temps en la reducció de les captures d’elasmobranquis, és un clar indicador de la baixa capacitat de recuperació biològica que tenen aquests animals degut a les seves característiques biològiques i, per tant, explica la tendència al col·lapse de les seves poblacions quan la pressió pesquera és excessiva. Especialment greu és aquesta situació a la zona atlàntica i a la Mediterrània, on la darrera avaluació de la IUCN situa el 46%  les espècies Mediterrànies en les tres categories que indiquen risc d’extinció que són en perill crític, en perill o vulnerables; i un altre 33% del que no es disposa d’informació suficient per a establir-ne una classificació.

Des de SUBMÓN demanem amb fermesa l’aplicació, tant a nivell europeu com a nivell nacional, de mesures de gestió i regulació de les pesqueries d’elasmobranquis. Per la responsabilitat de ser un dels països que més taurons capturen i pels convenis internacionals en els que té signatura (Berna, Bonn, Barcelona…), Espanya hauria hagut d’iniciar procediments de regulació des de ja fa molt de temps…per sort sembla que Europa ha iniciat el camí amb la creació d’un pla de gestió de les pesqueries d’elasmobranquis que, actualment, està en fase d’elaboració. Demanem que Espanya segueixi el mateix camí i iniciï els processos legislatius necessaris.

Diumenge 8 de Juny és el Dia Mundial dels Oceans. Des de SUBMON volem convidar-vos a reflexionar sobre la fragilitat dels nostres mars i oceans.