Archive for October, 2009

Es presenta el projecte de custòdia marina a la VI Reunió de la Xarxa de Custòdia del Territori

 SUBMON ha assistit a la VI Reunió de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), que es va celebrar durant els dies 22,23 i 24 d’octubre a Santa Eulàlia de Puig-Oriol, a la comarca del Lluçanès.

La XCT, constituïda l’any 2003 a Vic, és una organització sense ànim de lucre i  formada per entitats, institucions i persones que volen impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori a Catalunya. Aquest concepte es defineix com a un  conjunt d’instruments que utilitzen organitzacions socials i ciutadanes per conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de llocs concrets i que requereix la col•laboració dels propietaris d’aquests indrets.

    

                                L’espai va donar peu a l’encontre d’entitats de custòdia

Sota el lema “Junts conservem el patrimoni: La custòdia del territori, cosa de tots.” es van desenvolupar els actes de la reunió, que tenien com a objectius el promoure un coneixement social ampli i una major participació ciutadana en la custòdia del territori,  exposar les eines fiscals i legislatives pels acords de custòdia, impulsar l’intercanvi entre entitats de custòdia,  fer partícips als propietaris i presentar els diversos àmbits d’aplicació de la custòdia: marina, fluvial, agrícola, etc.

L’acte d’inauguració va ser presidit per l’Honorable Conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, sr. Francesc Baltassar, pel president de la XCT, sr. Francesc Giró , el Director de l’escola politècnica superior de Vic, el sr. Josep Ayals, el president del Consorci Lluçanès,  el sr. Josep Mº Masramon i l’alcaldesa de Lluçà, la sra. Eva Boixadé.

A l’acte també hi van assistir la Directora General del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la sra. Núria Buenaventura i la directora de la Fundació Biodiversidad, la sra. Ana Leiva, així com altres personalitats.

  

  Ponència de salvador Grau sobre la                 Sala d’exposició de posters
 nova llei de la biodiversitat catalana

Durant els tres dies es van realitzar reunions específiques, espais de trobada entre entitats, una visita a una finca i comunicacions orals relacionades amb diversos temes de la custòdia del territori.

SUBMON va participar a la reunió amb la presentació d’un pòster acompanyat d’una comunicació escrita on s’exposava el projecte de custòdia titulat “Accions de custòdia per promoure la conservació de l’àrea marina Canons del Maresme”, on presentava el nou projecte de custòdia marina que l’entitat ha iniciat recentment amb el suport de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Comments

S’inicia el projecte “Accions de custòdia per a promoure la protecció de l’Àrea Marina Canons del Maresme”.

SUBMON ha iniciat aquest setembre un programa trianual amb l’ajut de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, basat en el desenvolupament d’un  projecte de Custòdia Marina a l’àrea peri-urbana de Canons del Maresme.

L’Àrea d’estudi

L’àrea marina de custòdia té una extensió de 2300 Km2 i es troba situada  majoritàriament davant la comarca del Maresme, la Selva i el Barcelonès. En l’àrea confereixen dos hàbitats ben diferenciats: La zona de canons submarins i la zona costanera.

Entre l’any 1999 i 2002, el Ministeri de Medi Ambient en col•laboració amb diverses universitats espanyoles va realitzar un estudi que van titular ” Zonas de especial interés para la conservación de los cetáceos en el mediterráneo español – Proyecto Mediterráneo” amb l’objectiu principal de definir àrees importants per a la conservació dels cetacis. Una de les zones proposades va ser l’anomenada “Canons del Maresme”, que donada la seva orografia marina representa una àrea important d’alimentació per a cetacis.  El Conveni de Barcelona l’accepta com a possible ZEPIM (Zona especialment protegida d’importància pel Mediterrani).

No obstant, també s’inclou a la zona a custodiar, l’àrea adjacent fins a la línia de costa donats els albiraments que s’han enregistrat de dofí mular, espècie inclosa a la Directiva Hàbitats ( Annexos II i IV), i cal assenyalar que en el mateix àmbit d’actuació es troba l’espai natural de la Xarxa Natura 2000 - Costes del Maresme (ES5110017).

Valors ecològics

La zona de canons submarins és un àrea d’estructures geomorfològiques riques en nutrients i amb una elevada biodiversitat, que formen un hàbitat essencial per al cicle vital d’algunes espècies. Presenten altes densitats d’organismes amb elevats índexs de reclutament i una important incidència d’endemismes. Per causa d’aquestes característiques, vàries espècies de cetacis i una espècie de tortuga marina utilitzen aquesta zona com a font d’aliment o zona de pas.

La zona més propera a la costa, es caracteritza per la presència d’una praderia de posidònia ja inclosa a la Xarxa Natura 2000 i per la presència de dofins mulars (Tursiops truncatus) una espècie costanera inclosa al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i a la Directiva Hàbitats en els annexos II y IV. Donat el fort impacte humà que afecta a la zona més propera de la costa, aquesta espècie ha estat la més afectada quedant-ne pocs grups i molt dispersos al llarg de la costa catalana.

La custòdia marina de Canons del Maresme

La Custòdia marina es defineix com a “una estratègia de  conservació que intenta generar la  responsabilitat dels  organismes competencials i  dels usuaris del medi  marí en  la seva conservació i el bon ús  dels seus recursos naturals, culturals i  paisatgístics”.

Sota aquest marc de treball, s’ha desenvolupat un programa d’accions de custòdia  per tal de promoure la conservació de l’Àrea Marina Canons del Maresme, a través de la implicació dels usuaris del medi marí, els ens de govern locals i l’administració competent. Una de les línees estratègiques a seguir és la de promoure la protecció de la zona de cara a la preservació de cetacis, que són un dels valors ecològics de major importància.

L’objectiu de l’entitat és fer participar als usuaris de la zona en l’estudi i en la conservació de l’àrea i promoure’n la protecció dels cetacis que l’habiten.

SUBMON forma part de la Xarxa de Custòdia del Territori del nucli actiu del Grup de Treball de Custòdia Marina.

Veure noticies relacionades:

http://cvblanes.blogspot.com/2010/05/lacte-celebrat-el-24-dabril-va-anar.html

http://www.totmataro.cat/portal//index.php?option=com_content&task=view&id=90648&Itemid=106

Comments (1)

SUBMON realitza pel Parc Natural de Cap de Creus la retirada de deixalles del fons marí de la Badia de Portlligat

L’equip de SUBMON amb una vintena de voluntaris ha realitzat pel Parc Natural de Cap de Creus, amb el suport de l’Ajuntament de Cadaqués, l’extracció de més d’un centenar de residus de la Badia de Portlligat per protegir les praderies de fanerògames marines i els fons de Maërl existents en aquesta zona.

Per veure noticies relacionades:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/18/neteja-al-valuos-fons-mari-portlligat/364093.html

http://www.emporda.info/comarca/2009/10/19/comarca-retiren-residus-fons-mari-portlligat/58299.html

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/20/neteja-portlligat-acaba-centenar-deixalles-retirades/364486.html

Sala de premsa de la Generalitat de Catalunya

 

Comments

SUBMON attends the 10th International Conference on the “Effects of Oil on Wildlife”

From the 5th to the 9th of October, the city of Tallin, in Estonia, has hosted the 10th International Conference on the Effects of Oil on Wildlife. Mari Luz Parga, head of Medicine Conservation of SUBMON, has attended this conference, where international experts in this field have met during 5 days of talks, discussions and workshops.

This international conference was founded in 1982 by the NGO “Tri-State Bird Rescue and Research”, and it has since gained international importance and impact, being considered currently as the premier oiled wildlife response conference. The meeting is organized every 2-3 years, alternating locations in North America and Europe, and its aim is to promote the international collaboration between institutions with an interest in the care and conservation of oiled wildlife and their habitats.

This year the conference has been held in Tallin, Estonia, organized by Sea Alarm, Oil Spill Response and the Estonian Fund for Nature - ELF. 143 attendees from 26 countries have attended.

  

    Attendees in a talk during the conference                 Washing a bird in a practical workshop

During 3 days talks have taken place on different topics related to oiled wildlife, its treatment and care, and the development of prevention and emergency response strategies. Two more days have been dedicated to practical workshops, such as oiled bird washing, necropsies, or design of emergency centers for oiled wildlife in case of large oil spills, among others. The attendees have also taken the opportunity to exchange experiences, establish collaborative relationships between institutions, and discuss about topics such as the research priorities in the field of oiled wildlife.

Comments

Se inicia el inventario de cetáceos y tortugas para la designación de Areas Marinas Protegidas para Red Natura 2000

SUBMON ha iniciado la primera campaña de inventariado de cetáceos y tortugas marinas complementario al Life-INDEMARES para las zona designada del Cañón de Creus,  a bordo del buque oceanográfico García del Cid, perteneciente al CSIC (Centro Superior de Investigaciones Científicas)

Llegada al buque oceanográfico García del Cid 

El proyecto Life-INDEMARES es una iniciativa que promueve Fundación Biodiversidad y que se basa en la realización de inventariado y designación de Áreas Marinas Protegidas (AMP) en el mar español. El objetivo principal es la protección y el uso sostenible de la biodiversidad marina a través de la implementación de áreas marinas de la red Natura 2000 y cuenta con la participación de grupos de investigación, oenegés y administraciones de toda España.

Científicos del CSIC durante los trabajos con el ROV


Dentro de este marco de trabajo, SUBMON  ha iniciado un proyecto, que complementa al Life-INDEMARES y que está coofinanciado por Fundación Biodiversidad. Se trata de la realización de un inventario de cetáceos y tortugas en las áreas del Cañón de Creus, la zona de Delta-Columbretes y el Canal de Menorca.

  

Observador de cetáceos durante los transectos de esfuerzo de avistamiento y grupo de delfines mulares avistados durante la campaña

Durante esta primera campaña, un miembro de SUBMON ha subido a bordo del buque oceanográfico García del Cid, con el fin de fondear un EAR (Ecological Acoustic Recorder), que durante dos meses obtendrá un registro acústico que identificará las diferentes especies de cetáceos que se encuentran en el área del Cañón de Creus. Los datos acústicos permitirán describir un patrón de presencia estacional y circadiano para las diferentes especies identificadas, así como obtener valores de tasa de detecciones y  resultados acerca de la tendencia de movimiento y patrones de direccionalidad.

 

Durante el fondeo del EAR en la cubierta del buque

Área de estudio

 El Área Natural de Cabo de Creus fue declarada Parque Natural en 1998.  Mediante esta figura legal, se protege la península del Cap de Creus y su entorno marino, tratándose así de uno de los pocos Parques Marítimo-Terrestres del estado español.

No obstante esta figura de protección no tiene en cuenta la zona del cañón submarino ni la de aguas territoriales, que son de gran importancia para los cetáceos. Durante los años 1999-2002, el Ministerio de Medio Ambiente presentó un trabajo de identificación de las áreas de especial interés para la conservación de los cetáceos, en la que ya se propuso la zona del Cañón de Creus cómo de interés para la Directiva Hábitat (LIC) de especial relevancia para estas especies.

El Cañón de Creus, de unas 238.981 ha, está localizado a unos 5km de la Costa Brava catalana, muy cercano al Cañón de Palamós. Estos dos cañones forman un elemento importante de la topografía submarina del Mediterráneo nor-occidental, con una longitud total de unos 40km y una profundidad máxima de 1400m para el cañón del Creus y 2200m el cañón de Palamós. Por sus características ofrece hábitats ideales para una multitud de especies, presentando una elevada diversidad biológica.

   

Interior del barco: laboratorio y sala de control

Esta campaña ha sido posible gracias a la colaboración de Manolo Castellote, del equipo del LIFE-Indemares de Josep Maria Gili del Instituto de Ciencias del Mar (ICM) y del servicio de instrumentación del mismo centro, así cómo de la tripulación del García del Cid del CSIC y del Departamento de Investigación del Oceanográfico de Valencia.

  

 

Comments

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí retira els morts de la Cala Montgó, gracies a un ajut del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

SUBMÓN ha efectuat, per a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, la gestió de la retirada dels morts de fondeig abandonats de Cala Montgó, situada al Baix Empordà (Girona), i el posterior seguiment de la pradería de posidonia.

Els fondeigs abandonats, fan malvé el fons marí i la pradería de posidonia, per la qual cosa l’Ajuntament del municipi ha decidit utilizar a partir d’ara fondeigs ecològics.

Aquest projecte s’ha dut a terme gracies al finançament del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Veure noticies relacionades

http://www.lamalla.cat/infolocal/girona/article?id=295538

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/09/24/retiraran-fondejos-que-malmeten-fons-cala-montgo/359295.html

http://www.naciodigital.cat/gironainfo/noticia/10580/retiraran/fondejos/embarcacions/abandonats/cala/montgo

http://www.9diari.es/index.php/catalunya/catalunya-societat/5966-retiren-els-fondejos-dembarcacions-abandonats-a-cala-montgo-que-des-de-fa-30-anys-malmeten-la-posidonia

http://www.torroella-estartit.cat/inici/informacio-municipal/noticies/531-lajuntament-retirara-els-fondejos-dembarcacions-que-afecten-la-praderia-de-posidonia-de-cala-montgo.html

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comments

Caracterización y limpieza del lago de alta montaña de Lapazosa, en el Pirineo aragonés.

El equipo de SUBMON ha realizado la segunda expedición de este año a un lago de alta montaña, en el marco de un proyecto realizado para el Gobierno de Aragón con el objetivo de categorizar y realizar actuaciones de limpieza subacuatica en estos ecosistemas, denominados también ibones.

Dos momentos de la organización del trabajo en el ibon de Lapazosa, Aragón

Los lagos de alta montaña se caracterizan por ser formaciones de aguas continentales, de origen glaciar, procedentes del deshielo de las montañas adyacentes. Muchos de ellos son todavía parajes inexplorados, con una fauna y flora características y endémicas, que forman un ecosistema de elevada fragilidad y gran valor ecológico.

Desde hace unos años, el equipo  de SUBMON en Aragón ha estado estudiando la importancia de estos ecosistemas y el estado de conservación en que se encuentran, así como analizando los diferentes impactos antrópicos que se suceden, debido principalmente a introducciones de especies piscívoras, la contaminación de las aguas y el cambio climático.

En esta ocasión un equipo de buceadores de SUBMON se ha trasladado en helicóptero hasta el ibón de Lapazosa, situado a 2250m de altura, donde se ha realizado la caracterización del lago a través de una batimetría, se han tomado muestras de agua y se han estudiado las especies  existentes.

Tomando datos y documentando el trabajo

Un buceador sale a superfície con una muestra de sustrato

Entre algunas de las especies encontradas, cabe destacar la presencia de la espiga de agua (Potamogeton praelongus), una planta acuática que hasta ahora solo se había identificado en el lago de Piedrafita (Aragón) y en el Estany Pudo (Pirineo catalán), y que se encuentra catalogada como vulnerable en la lista roja de especies amenazadas de la UICN. Esta seria, por tanto, la tercera cita de esta planta en el estado español y la segunda en la comunidad aragonesa.

 Espiga de agua (Potamogeton praelongus)

Otras especies de alto interés ecológico encontradas han sido la rana pirenaica (Rana pyrenaica)  y la rana bermeja (Rana temporaria), ambas incluidas en el catalogo de especies amenazadas de la UICN.

Rana pirenaica (Rana pyrenaica)

En el lago se ha podido observar también una gran cantidad de peces, introducidos con fines pesqueros, como el  piscardo (Phoxinus phoxinus), que originariamente  no son endémicos de estos ecosistemas y producen un impacto negativo en otras especies, como el tritón pirenaico (Euproctus asper).

Fondo del ibon de Lapazosa, con especies de peces introducidas en el lago

Este estudio se une a los realizados en otros ibones, que aúnan una serie de datos de gran importancia que ayudarán a aumentar el conocimiento de las características biológicas y físicas de los lagos de alta montaña.

Comments