Espai Submon

SUBMÓN ha presentat, en un acte presidit per  l’alcalde de Barcelona, l’excel•lentíssim sr. Jordi Hereu, la idea de projecte que duu a terme com a consultoria ambiental, especialitzada en medi marí. El projecte SUBMÓN neix de la necessitat de donar solucions viables i tècniques als problemes ambientals generats en el medi marí, així com per a desenvolupar projectes integrals  per a fomentar la responsabilitat social corporativa.

L’alcalde de Barcelona, el sr. Jordi hereu, durant l’acte de presentació a Barcelona Activa

La presentació d’aquesta i altres iniciatives ha tingut lloc en la nova seu de  Barcelona Activa, on es desenvolupen  i  impulsen idees per a transformar-les en empreses. El nou centre, que va visitar l’alcalde, consta de més de 1000m2 de superfície, acull 4 aules de formació, varis punts d’assessorament i informació, un centre de recerca de finançament i un espai pre-incubadora. En aquesta plataforma es  treballa cada dia per tal de donar a les idees emprenedores una sortida viable en el mercat.

El Director de Submón, el Dr. Manel Gazo durant la presentació a l’alcalde, el sr. Jordi Hereu

Segons l’informe que va presentar durant la Jornada, el sr. Jordi Hereu, el 60 per cent dels projectes d’emprenedors que l’any passat va acompanyar l’agència de l’Ajuntament de Barcelona pel desenvolupament local, Barcelona Activa, es van constituir en empresa. Durant el 2008 es van crear 710 empreses que van generar 1400 llocs de treball.

Durant la seva visita al centre, Hereu ha animat als barcelonins i als catalans a impulsar les seves idees empresarials, com una sortida a la crisi i ha instat a Barcelona a apostar per créixer amb taxa emprenedora.

SUBMÓN, que ha desenvolupat el seu pla d’empresa  gràcies al suport d’un dels programes de Barcelona Activa, “Idees Madures”, ha arribat a obtenir el certificat de viabilitat i és una de les actuals propostes més innovadores, que va ser escollida com una de les idees a ser presentades.

L’espai de TV3 “El Medi Ambient” ha editat un programa on analitza la pesca de taurons dirigida al comerç d’aletes i fetges de tauró. L’espai, va contar amb la presència del biòleg de SUBMÓN, Àlex Bartolí, que va ser entrevistat per a aclarir alguns dels temes que es tracten en el documental.

S’ha presentat l’informe tècnic de diagnosi i anàlisi sobre els morts dels fondeigs de la Cala Montgó (Torroella de Montgrí), encarregat a SUBMON per l’Àrea Protegida de les Illes Medes de la Generalitat de Catalunya. L’informe conclou amb una proposta ferma d’accions per a minimitzar l’impacte de fondeig sobre la praderia de posidònia d’aquesta cala, que s’ha presentat a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí , que vol impulsar aquest projecte per la millora del seu litoral.

La Cala Montgó, està situada al nord de la costa del Montgrí, just al límit entre els termes municipals de Torroella de Montgrí i l’Escala, ha estat des de fa molts anys, un punt atractiu per al turisme de platja al litoral català. Els seus fons submarins son d’elevat valor ecològic, ja que trobem espècies i hàbitats importants com és el cas de la Posidonia oceanica, considerat com a prioritari a l’Annex I de la Directiva
Hàbitats. Aquest fet, va propiciar que a l’any 2006 es va proposar com a espai per incloure dins de la Xarxa Natura 2000.

No obstant, l’increment del turisme i de la oferta nàutica a la Costa Brava, ha fet que al tractar-se d’una cala tancada i resguardada de temporals tant de tramuntana com de garbí, hi hagi, durant els mesos d’estiu, un fort número de fondeigs per a diferents embarcacions, tant públics com privats. Aquesta activitat, si no es realitza de manera controlada i ordenada, pot arribar a provocar un greu impacte per a la conservació dels alguers de posidònia de la cala, ja que tot i que durant l’hivern es retiren les boies d’us públic, es deixen els morts de formigó, que moltes vegades es troben sobre la praderia de Posidonia oceanica i provoquen un greu impacte sobre aquesta.

L’estudi

Lobjectiu general de l’estudi realitzat ha estat el d’inspeccionar la zona i els impactes existents, per tal de donar les eines necessàries per a disminuir l’impacte negatiu dels fondeigs sobre la praderia de posidònia de Cala Montgó, i obtenir la informació necessària per a implementar una millor gestió d’aquests fondeigs.

En aquest sentit s’han realitzat les següents accions:

· Localitzar i georeferenciar el marge superior de la praderia de posidònia de Cala Montgó, a través de la teledetecció

Procés de georeferenciació a través d’imatges aèries, validades mitjançant immersió

· Documentar gràficament la posició dels morts de fondeig de les boies col·locades durant els mesos d’estiu respecte del marge de posidònia.

El marcatge del límit superior de la praderia de posidònia permet observar els morts de fondeig instal·lats en funció del tipus de fons (Foto aèria: Toni León)

· Georeferenciar i documentar gràficament la localització de les zones d’acumulació dels morts de fondeig durant el mesos d’hivern.

Boia utilitzada per a georeferenciar els morts dels fondeigs

Resultats

Durant els mesos d’estiu, s’ha realitzat la categorització del camp de boies, amb la seva ubicació corresponent, respecte del tipus de fons on es troben situats. El resultat obtingut, ha permès constatar que gran quantitat dels fondeigs es troben sobre fons protegits de posidònia tal i com s’observa a la següent fotografia:

Categorització de les boies instal·lades en funció del tipus de fons observat. (Foto aèria: Toni León)

D’altra banda, del seguiment fotogràfic de les boies, s’han constatat els impactes dels morts de formigó sobre la praderia de posidònia

Durant l’hivern, un cop retirats els fondeigs dels mesos d’estiu, s’ha observat que les acumulacions de morts es troben concentrades majoritàriament sobre praderia de posidònia a les zones properes al camp de boies, tal i com mostra la fotografia, moltes vegades a escassos metres de bancs de sorra o just al límit de la praderia.

Posició dels morts durant l’hivern en referència al límit superior i acumulació de morts sobre la praderia de posidònia

Conclusions

De l’estudi se n’extreuen diverses conclusions, que poden ajudar a una millor gestió de l’espai i a disminuir impactes sobre una espècie protegida com la Posidonia oceanica.

Primerament es necessari revisar la gestió dels morts per evitar la instal·lació sobre la praderia de posidònia i avaluar la viabilitat econòmica d’instal·lar sistemes de fondeig de baix impacte.

D’altra banda s’han de revisar la reagrupació de morts durant l’època d’hivern i proposar espais d’acumulació d’aquests morts a la cala, així com estudiar la viabilitat econòmica de treure aquells morts que es troben en desús a sobre de les praderies.

Per últim s’ha de donar a conèixer els valors de la zona i de la praderia, a través de campanyes informatives a l’usuari i de la realització d’itineraris marins ambientals per a la pràctica de l’snorkel.

L’observatori del Tercer Sector va organitzar aquest passat 12 de febrer un fòrum ambiental, que va reunir per primer cop a totes les entitats  del món associatiu i fundacional,  que treballen a favor del medi ambient.
L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la finalitat d’aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en el funcionament de les organitzacions no lucratives.

L’acte va estar presidit per Hble. Conseller  Franscesc Baltasar i Albesa i coordinat per en Pau Vila, de l’Observatori. A la Jornada hi van assistir un centenar de persones, pertanyents a diverses entitats com Depana, Fundació Catalana de l’Esplai, Xarxa de Custòdia del Territori, Unescocat, Xarxa de Voluntariat Ambiental, Obra Social de caixa Catalunya, Acció Natura, SUBMON i moltes altres.
El Fòrum es desenvoluparà al llarg de diverses sessions durant el 2009. Aquesta primera sessió es va plantejar per prioritzar temes de treball, que s’abordaran en les sessions posteriors.  A través d’un procés participatiu, es va arribar a poder llistar alguns dels temes que el conjunt d’assistents va decidir que son prioritaris a tractar:

1. Treball en xarxa i creació d’un banc de recursos comú
2. Millora de la comunicació externa
3. Millorar la incidència política
4. Noves eines de finançament estable i de continuïtat
5. Implicar més a la societat civil
6. Innovació al sector ambiental
7. Professionalització al tercer sector ambiental i més formació
8. Treballar amb altres sectors

Submón ha asistido a la reunión de grupos de la coalición Shark Alliance, celebrada en Bruselas el pasado 5 de febrero, como uno de los grupos representante de los intereses de la organización en España. A la reunión asistieron unos 30 delegados de 11 países diferentes, que participaron en la evaluación de  las acciones realizadas durante el año en favor de la conservación de los tiburones y establecieron las líneas estratégicas principales de la organización para el 2009.

Hace diez años, la Organización para la Alimentación y la Agricultura de Naciones Unidas (FAO) propuso un plan de acción internacional para los tiburones (IPOA-Sharks), debido a la situación de peligro de las que estas especies eran víctimas. En dicho Plan, se alentaba a aquellas naciones pescadoras de tiburones a que desarrollaran sus propios Planes Nacionales (NPOA-Tiburones) para garantizar la sostenibilidad de las poblaciones de tiburones y de sus pesquerías. La Comisión Europea hizo público, años más tarde, el borrador de un Plan de acción europeo para los tiburones, que presentó el pasado 5 de febrero.

La presentación del Plan coincidió con la reunión de la coalición de grupos de Shark Alliance,  que tiene cómo uno de sus objetivos fundacionales el impulso del Plan de Acción de la Comisión Europea para la conservación de los tiburones, desde su creación en 2006.

Plan de Acción de la Comunidad Europea

El Comisario Europeo de Pesca y Asuntos Marítimos, Joe Borg, presentó el Plan de Acción Comunitario para la conservación y gestión de los tiburones, que busca mejorar los controles y combatir la sobreexplotación de las poblaciones, no sólo en aguas comunitarias, sino también en aguas internacionales, en las que faena la flota europea.

Este plan contempla medidas de vital importancia frente a la conservación y gestión de los tiburones cómo son:
- La mejora de los datos sobre capturas y comercio de tiburones, específicos para cada especie
- La  intención de evaluar y mitigar de las amenazas sobre las poblaciones
- La mejora de la concienciación general
- La participación y consulta de Consejos
- Protección de las especies más amenazadas de tiburones
- La gestión de las pesquerías de forma sostenible
- La intensificación de las restricciones para eliminar la derogación de la prohibición del “finning” (que permite el cercenamiento de aletas en el mar)

A partir de la presentación del Plan por parte de la comisión, se debe empezar a trabajar para  que los países comunitarios se pronuncien en la reunión del Consejo de Pesca que tendrá lugar en abril de este mismo año, donde los ministros de pesca deberán presentar el documento de Conclusiones del Consejo al respecto, para que las propuestas legislativas puedan entrar en vigor hacia el 2010 o 2013, según comentó el Comisario Joe Borg.

El representante de Submón en Shark Alliance, Alex Bartolí, asistió a la reunión  con el objetivo de apoyar el Plan y de recordar el papel que España desarrolla cómo una de las principales potencias mundiales en pesquerías de tiburones.

Alex Bartolí recordó que “aplicar cuotas de captura basadas en los requerimientos científicos”, así como “reforzar la legislación contra el aleteo” y “ desarrollar medidas específicas sobre las especies más amenazadas” son los puntos básicos a desarrollar en profundidad, a partir de normativas.

Desde Submón se considera el lanzamiento del plan cómo un paso hacia delante, aunque no se obvia la necesidad de seguir trabajando para  el logro de unas Conclusiones del Consejo fuertes y prácticas, que lleven a una implementación lo más inmediata posible del Plan y a un desarrollo legislativo efectivo para la conservación de los tiburones.

Submón és des d’aquest més de febrer, un nou membre de la Xarxa de Custòdia del Territori. D’altra banda, ha entrat també a  formar part del grup de treball de custòdia marina, que opera dins de la mateixa Xarxa, després de l’aprovació per part del Consell en la darrera reunió.

La custòdia del territori és una iniciativa que sorgeix de la implicació i participació dels propietaris i usuaris dels territoris en la conservació dels recursos naturals, culturals i paisatgístics. Es fonamenta en un acord de custòdia, que es caracteritza per tractar-se d’un procediment  voluntari, entre el propietari i l’entitat de custòdia per tal de preservar els valors naturals del territori.

Una entitat de custòdia és qualsevol organització, pública o privada, sense afany de lucre, que impulsa i participa en iniciatives de custòdia del territori.
El març del 2003 es va constituir, en resposta a la necessitat d’impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori a Catalunya, la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), una organització, sense ànim de lucre, fruit de la convergència de vàries organitzacions i persones amb la mateixa voluntat de fomentar la custòdia del territori.

El grup de treball de custòdia marina
El mar és un domini públic, que pertany a tots els ciutadans, però que només pot ser gestionat per l’administració. El Grup de Treball de Custòdia Marina de la Xarxa de Custòdia del Territori va néixer amb l’objectiu d’aplicar un nou sistema de conservació basat en la participació de la societat civil en la conservació marina a través d’acords voluntaris entre els diferents agents implicats.

Submón ha volgut adherir-se a aquesta xarxa i en especial al grup marí, ja que la tasca que desenvolupa l’entitat està en estreta relació amb alguns dels objectius de la custòdia. L’organització d’activitats educatives i de sensibilització, la gestió de zones de valors natural o la realització d’estudis per identificació de zones d’elevat valor són algunes de les línies estratègiques que Submón persegueix amb la seva feina. L’entitat és, a més, la responsable, per encàrrec del DAR (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya) de la Xarxa de Seguiment de la Qualitat Biològica de les Fanerògames Marines a Catalunya, a més,  de realitzar projectes de seguiment en diferents espais protegits (Cap de Creus, Illes Medes) i espais de la Xarxa Natura 2000.

Seguiment de la població de nacres (Pinna nobilis) a les Illes Medes

L’objectiu de l’entitat és treballar a favor de la custòdia marina i prendre força en aquest grup de treball, per tal de contribuir a l’acompliment dels objectius d’aquesta iniciativa.