Espai Submon

El día 28 de noviembre del 2008, se publicó en el BOC (num 239) la apertura del expediente para el cambio de categoría en el Catálogo de especies Amenazadas de Canarias de la especie Cymodocea nodosa y la consecuente exclusión de dicho catálogo de la población de cymodocea dentro del ámbito del termino municipal de Granadilla de Abona (Tenerife). Anteriormente a la publicación en el BOC, el 19 de noviembre, el Gobierno de Canarias había publicado una nota de prensa, en que se indicaba que los sebadales (praderas de cymodocea) de Canarias habían aumentado su superficie en un 51%, lo que hacía preguntarse al Gobierno de Canarias si corresponde proteger la especie C. nodosa bajo la categoría de interés especial, clasificada el 2001 como especie sensible a la alteración del hábitat.

Miembros de la comunidad científica de Canarias han suscrito un Manifesto, en el que se destaca la importancia de este hábitat para el futuro de los fondos marinos del archipiélago y se alerta sobre la grave situación en la que se encuentran.

Las praderas de fanerógamas marinas -donde se encuadran los sebadales- son uno de los hábitats más amenazados del planeta, con un nivel de desaparición que oscila entre el 1-2% anual, cuatro veces superior al de las selvas tropicales.

La descatalogación de los sebadales del litoral de Granadilla para la construcción de un puerto industrial es una medida errónea en la que se utilizan argumentos falsos para justificarlo, según declaran miembros de la Universidad de Tenerife (La Laguna), que defienden que las praderas de sebadales “cumplen una función ecológica importante, estabilizan la arena de las playas, depuran el agua, y constituyen espacios de alta biodiversidad que sirven también de zonas de reproducción y cría para especies de interés pesquero “.

Por otra parte, también informan que, contrariamente al argumento de un aumento de población de  C. nodosa, presentado por el Servicio de Biodiversidad de la Consejería de Medio Ambiente del Gobierno Canario, esta especie se encuentra “en plena regresión”.  La petición de descatalogar una parte de los sebadales de Granadilla no tiene una justificación técnica “ecológicamente válida” y obedece a “intereses ajenos al criterio de ordenación y conservación que tiene que primar en la gestión de la naturaleza”.

Estatus de la especie
La C. nodosa forma uno de los hábitats marinos sobre sustrato arenoso más importante del archipiélago canario. Se trata de una especie de alto valor ecológico distribuida solamente en el Mediterráneo y en la costa africana nororiental (sur de Portugal, Canarias, norte de Mauritania y centro de Senegal), pero localizada en puntos muy dispersos, siendo las poblaciones de Canarias de las más relevantes a nivel internacional. En el resto del Estado español se encuentra en áreas concretas desde Girona hasta Almería. En Catalunya la especie C. nodosa aparece de forma puntual en el Golfo de Roses, Golfo de Pals-l’Estartit y Delta del Ebro y esta protegida mediante la Orden del 31 de julio, DOGC num.1479 de 12/08/91) por la que se protegen todas las especies de fanerógamas marinas del litoral catalán prohibiéndose, de forma expresa, la destrucción, la venta, la compra y la utilización de estas especies.

Desde Submón, queremos sumarnos al apoyo de la comunidad científica ante la decisión del Gobierno Canario de cambio del estatus de protección de la cymodocea y dar soporte a campañas de sensibilización, que han sido llevada a cabo por otras entidades cómo “Ecologistas en Acción”, mediante la que se ha dado a conocer la problemática existente y la gran importancia ecológica de la especie.

Submón es la entidad encargada de la realización  del seguimiento, difusión y  divulgación del estado de las praderas de fanerógamas marinas de Catalunya por  encargo del  Departament d’Agricultura , Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya.

S’ha presentat l’informe de l’estudi desenvolupat per Submón per encàrrec de l’Àrea Protegida de les Illes Medes de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’obtenir informació descriptiva sobre la situació del dàtil de mar (Lithophaga lithophaga) a la zona de les Illes Medes, així com a punts de la Costa del Montgrí.

A l’informe “el dàtil de mar: un altre valor ecològic de les Medes“  hi ha un recull d’informació sobre l’espècie, la seva explotació comercial, l’estatus de protecció, la situació a les Medes i els resultats de l’estudi realitzat.

La importància de trobar dàtil de mar a les Illes Medes, recau en que, tant aquestes , com en general tot el massís del Montgrí, presenten una història geològica particular i són un dels pocs punts del litoral català on es troba terreny d’origen calcari. És per aquest motiu, que juntament amb la costa de l’Ametlla de Mar, aquesta zona és un dels pocs indrets de la costa catalana on trobem importants poblacions de dàtil: espècie perforant, que necessita  substrats tous com és el calcàri.

Una mica d’història
El dàtil de mar es valora en la nostra gastronomia des de temps dels romans, doncs ja aleshores se li atribueixen propietats afrodisíaques. Els receptaris gastronòmics antics han inclòs aquest bivalve en algunes receptes des de temps molt antics.

No obstant, l’explotació comercial del dàtil de mar s’inicia als anys 30 i 40 a l’entorn de l’Illa  de Capri i la Península Sorrentina (Italia), on es troben les primeres referències de la seva pesca intensiva. Es calcula que aquesta pràctica suposava la destrucció anual d’entre 3 i 5 hectàrees de superfície rocosa i l’extracció d’entre uns 6 i uns 10 milions d’individus a l’any.

Però, la veritable problemàtica per l’espècie i l’ecosistema aparegué amb l’ús del martell pneumàtic, que es va estendre a meitat de la dècada dels 70 i els 80 a tot el litoral espanyol. Aquesta pràctica, especialment intrusiva, es basa en perforar la roca per tal d’extreure el dàtil del forat a l’interior, el que destrueix el substrat i afecta a altres espècies.

Foto: Litoral afectat per l’extracció de L. lithophaga al Sud-est d’Itàlia. Es pot observar a la base de la roca, les restes detrítiques dels fragments de roca trencada (Fanelli et all, 1994).

A principis de la dècada del 90, es van iniciar un seguit de mesures de protecció d’aquesta espècie mitjançant la seva catalogació dins de la Directiva Hàbitat i el Conveni de Barcelona com a espècie protegida amb requeriments de protecció estricte. En l’actualitat el decret 109/1995 del 24 de març de la Generalitat de Catalunya de regulació de la pesca marítima recreativa prohibeix la seva extracció.

A les Illes Medes no s’ha explotat aquesta espècie tradicionalment, fet que ha conservat el bon estat de la seva població actual.

El dàtil de mar a les Medes
L’objectiu d’aquest estudi ha estat fer un anàlisis descriptiu i comparatiu de la situació del dàtil de mar a les Illes Medes.  Els 12 punts d’estudi s’han triat tenint en compte diferents factors (fondària, orientació, perfil, l’hidrodinàmica i les comunitats associades), per tal de veure si existeix una relació entre aquests factors i la seva abundància.

S’ha pogut observar que el dàtil es troba ben distribuït al llarg de la Costa del Montgrí, no havent trobat indicis de diferencies d’abundància entre l’àrea protegida i la resta del litoral.

Dins de l’àrea protegida el dàtil de mar és una espècie que es troba ben distribuïda al llarg de totes les Illes Medes. Tot i que no s’han vist evidències significatives respecte a la relació entre distribució i orientació, si que es pot observar diferències en la distribució en relació a la fondària.  La gàfica 1 mostra com hi ha diferències en la distribució en relació a la fondària, sent més freqüents densitat més altes en els primers 20 metres de fondària. Cal remarcar que en aquest estudi no es van trobar dàtils per sota dels 36 metres de fondària.

Fig 1: Gràfic comparatiu de les diferents densitats trobades per sobre i per sota de l’isobata de 20m en alguns dels punts estudiats

En aquest primer estudi descriptiu, s’ha pogut observar, que les Illes Medes han d’afegir un altre valor ecològic a difondre entre els usuaris de l’espai, que se suma a l’elevada biodiversitat que ja té l’ Àrea Protegida. Seguir aquesta línea de treball i ampliar els estudis en aquest sentit podria donar amb el temps més informació d’una espècie protegida i en regressió.

Des de ja fa uns mesos, diverses organitzacions involucrades en la investigació, conservació i protecció dels taurons, han unit forces en una xarxa de comunicació global anomenada “Let Sharks Live”. Des d’aquesta plataforma es va decidir, a la vista de la greu situació de conservació que algunes poblacions de taurons viuen, declarar el 2009 com l’”Any del Tauró”, amb la finalitat d’incrementar la sensibilització al respecte de l’estat de conservació dels taurons.

Al ritme actual de desaparició, moltes de les poblacions de les espècies més amenaçades de taurons s’hauran extingit en els propers 10-15 anys. Tot i així, continuen essent pescats de forma intensiva i es continua realitzant la pràctica coneguda com a finning (aleteig), que consisteix en amputar les aletes de tauró i descartar la resta del cos al mar, en ocasions, amb l’animal encara viu.

Alguns dels punts més importants a desenvolupar durant aquest proper 2009 són:

-    Disminuir el mercat o la demanda d’aletes de tauró.
-    Sensibilitzar a la població sobre la vertadera naturalesa dels taurons, la seva situació d’amenaça, la seva importància en l’ecosistema, així com, trencar els mites sobre la suposada perillositat dels taurons.
-    Obtenir proteccions efectives per a les espècies més amenaçades.
-    Eliminar les xarxes de protecció de banyistes que, en algunes zones, causen la mort de grans quantitats de taurons, cetacis, tortugues marines i moltes altres espècies.
-    Reduir al mínim les captures accidentals i definir límits de captura en les legislacions pesqueres internacionals.

Des de Submón ens sumem a la iniciativa de protegir els taurons i disminuir les causes de regressió que els afecten. En aquest sentit, iniciem enguany, una línia de treball que ha d’impulsar projectes relacionats amb la conservació d’aquestes espècies, tant en el litoral català com en l’espanyol.

Més informació: http://www.year-of-the-shark-2009.org