Espai Submon

From the 17th to the 24th of November the ICCAT has celebrated in Marrakech the 16th Annual Meeting of the Commission. The International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas (ICCAT) is an inter-governmental fishery organization responsible for the conservation of tunas and tuna-like species in the Atlantic Ocean and its adjacent seas.  Currently ICCAT has 46 contracting Parties including de European Union.

Fisheries management measures for the Eastern stock of bluefin tuna were discussed during the meeting but ended with a disappointing agreement. These bluefin tuna populations are really overfished, having serious risk of collapse. Scientific advisers proposed a Total Allowable Catch (TAC) of less than 15,000 tons, but Parties agreed a TAC of 22,000 t for 2009, which is clearly unsustainable.

 Shark fisheries were another highly debated topic during the ICCAT meeting, with unprecedented scientific warnings about the vulnerability of sharks and multiple proposals for shark fishing limits. Scientific advices for eleven species of sharks were submitted and communicated to the Parties, but only a minimum requirement was established: to release any bigeye thresher sharks brought on board alive.

After the meeting, Shark Alliance, a coalition of 61 conservation, scientific and recreational organizations dedicated to improving European shark fishing policies, has denounced the failure of international fishery managers to adopt meaningful limits on the catch of threatened Atlantic sharks. View press release

Submon, member of Shark Alliance since June 2008, wants to express its deception after the meeting’s agreements, adding to the conservationists decrying failure to protect even the most threatened species, and hopes that in the next coming meetings of the EU ministers’ council and the Convention on Migratory Species the protection of these animals will increase and urgent management measures will be installed.

From the 14th to the 16th of November the city of Lisbon hosted the 12th Annual Scientific Meeting of the European Elasmobranch Association (EEA). The EEA was established in 1996 as a non-profit share-holding organization, which co-ordinates the activities of all national European organizations dedicated to the study, management or conservation of chondrichthyans (sharks, skates, rays and chimaeras).

This year the meeting was hosted by APECE (Portuguese organization for the elasmobranch’s conservation) at the Oceanário de Lisboa. Over a hundred assistants from research and conservation organizations, universities and government representatives presented their latest research in the field of biology and conservation of elasmobranches.

Alex Bartolí, head of elasmobrach conservation projects in Submón, and Aitana Oltra, author of the paper, presented the poster “Much more than one skate and two catsharks: the unreliability of official statistics from fish auctions in NE Spain” which, through a pilot study conducted at the harbour of Blanes, explains and shows the unreality of the statistics of elasmobranch fishing due to bad practices in the labelling during the auction.

On the other hand, the assembly of the EEA Congress approved four resolutions to be submitted to the annual meeting of the ICCAT (International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas), the Convention on Migratory Species (CMS), 2009 EU fishing limits, and the European Community Plan of Action (CPOA) for Sharks, demanding an increase of elasmobranch protection and conservation strategies, as well as an effective management of their fisheries, based on scientific criteria.

- The EEA called on Parties to ICCAT to adopt binding measures to prohibit retaining exceptionally vulnerable bigeye threshers and exceptionally depleted porbeagle sharks, improve scientific observer coverage, reduce fishing mortality on shortfin mako sharks, and require that sharks be landed with their fins attached.

- Regarding the 2009 European Union (EU) fishing limits, the EEA urged EU Fisheries Ministers to adopt the European Commission’s science-based proposals to reduce total allowable catch limits for porbeagle sharks and spiny dogfish to zero and to prohibit retention of seriously depleted common skates, undulate rays, white skates, and angel sharks.

- The EEA urged countries to support proposals to list threatened migratory sharks on the CMS Appendices and to develop a binding agreement to complement existing measures and provide a framework for developing conservation measures for threatened migratory shark species. Parties will consider an EU proposal to add spiny dogfish and porbeagle sharks to the CMS Appendices, as well as a Croatian proposal to list longfin and shortfin mako sharks.

- The EEA agreed to call on the European Commission and EU Fisheries and Environment Ministries related to work together to finalize and implement a shark CPOA, as soon as possible, that sets the stage for science-based catch limits, protection for endangered species, recovery plans for depleted populations, conservation of biodiversity and habitat, and an overall higher priority and more precautionary approach to elasmobranch conservation. 

Biòlegs de Submón han trobat, un any més, una floració en les plantes de Posidonia oecanica, de moment localitzada a la cala Montgó, durant un estudi realitzat per l’Àrea Protegida de les Illes  Medes de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Flor de Posidònia fotografiada a la Cala Montgó (Novembre del 2008)

La Posidonia oceanica és una planta, de la família de les fanerògames marines, endèmica del Mar Mediterrani , que forma praderies o alguers amb una extensió estimada de 25.000 a 50.000 km2.

D’ençà els anys 70, la majoria de praderies de fanerògames marines de les nostres costes estan en regressió i algunes han desaparegut.  Estudis científics  parlen d’una declinació del 5% anual.

Nombroses són les causes  i factors que provoquen aquesta regressió, com la contaminació marina, les activitats pesqueres, l’ancoratge d’embarcacions recreatives o l’augment de la temperatura de l’aigua.

Però molts són també els motius que les fan ecològicament valuoses, com la seva capacitat de producció d’oxigen relacionada amb la qualitat de les aigües, el seu paper com a embornals de diòxid de carboni, la seva importància en el flux de nutrients o l’esdevenir refugi  de moltes especies d’interès pesquer.

En termes de conservació, una floració anual podria semblar beneficiosa per a la recuperació d’aquestes praderies, però és realment certa aquesta afirmació?

La planta i la floració
La Posidònia, és una planta superior que  té dues vies de reproducció: la sexual, a través d’òrgans sexuals masculins (estams) i, els femenins (pistils) i la vegetativa o asexual, que provoca el creixement horitzontal de la praderia.

La reproducció sexual es produeix a través de flors i fruits. La fecundació es dona quan el pol•len dels estams assoleix els pistils, transportat pel mateix corrent marí. Perquè això sigui possible, els estams produeixen un pol•len viscós i filamentós de perfils dentats, capaç de viatjar amb el corrent per arribar als pistils d’una planta a l’altra. Un cop fecundada la planta, començarà el procés de formació de la llavor, que viatja amb el corrent marí fins ser dipositada en un altre indret.

Esquema: Projecte life posidònia- Govern de les Illes Balears

La fecundació sexual és de gran utilitat per la viabilitat i supervivència de l’espècie, doncs possibilita la colonització de les praderies a grans distàncies. D’altre banda permet la variabilitat genètica, cosa que no passa amb la reproducció asexual.

Per què floreixen les praderies tant habitualment?
D’ençà uns anys enrere, casi cada any  biòlegs i científics estan observant floracions en les praderies de tota Catalunya. De fet durant el 2003, coincidint amb un augment de la temperatura per sobre de la mitja, es va donar un episodi de floració massiva  a tota la costa Mediterrània.  Alguns articles i mitjans de comunicació parlaven aleshores d’una recuperació de les praderies degut a la bona qualitat de l’aigua.

Floració massiva de Posidònia, a l’embarcador de les Illes Medes (setembre 2003)

No obstant, un estudi  recent de l’IMEDEA  (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats) indica que la reproducció sexual sembla estar estimulada per la calor. El mateix estudi  afirma que la fracció de praderies que floreixen i la intensitat de la floració augmenten amb les anomalies positives de temperatura del mar i per tant relaciona una floració consecutiva amb un estrés tèrmic de la planta  que es podria relacionar directament amb un augment de temperatura, produït pel canvi  de temperatura global en el medi marí.

Tot i que la reproducció sexual és com dèiem abans, molt beneficiosa per a les praderies, s’ha comprovat, que el reclutament no es mai major a la mortalitat i que per tant, de no prendre mesures correctores, els alguers marins continuaran en declivi en els pròxim anys.

Els blooms de meduses han esdevingut en els darrers anys molt més freqüents que en la passada història recent. Aquestes aparicions fan, tant per la freqüència com per la gran quantitat d’individus que s’ajunten, que a moltes activitats humanes hi apareguin efectes negatius, la pesca i el turisme se’n ressenten i a més comporten un potencial problema mèdic associat. A les nostres costes els blooms de meduses son causats per quatre espècies de forma majoritaria: Rhizostoma pulmo, Pelagia noctiluca, Cotyilorhiza tuberculata i Aurelia aurita.

En aquest context, el passat 13 de novembre, l’obra social de “la Caixa” va organitzar una jornada científica sobre l’impacte de la proliferació de les meduses: els aspectes ecològics, socials i mèdics. Els diferents ponents van debatre sobre els motius d’aquest increment de les proliferacions de les seves poblacions, entre les que van destacar:

• El canvi climàtic: amb augments de temperatura dels oceans, afavorint el creixement i la taxa de reproducció de les meduses, incrementant la productivitat.
• L’eutrofització: amb un un augment en l’aport de nutrients, amb canvis de mida de l’aliment, zooplancton més petit que es ingerit per meduses i ni peixos i situacions d’hipòxia que permeten viure a meduses i no a altres peixos.
• Instal•lacions d’aqüicultura: que permet als pòlips tenir més substrat físic i per tant augmentar el seu espai de reproducció a mar obert, i per altra banda a alguns països asiàtics es cultiven meduses que s’alliberen per capturar-ne posteriorment exemplars més grans pel consum humà.
• La pesca, o millor dit la sobre explotació pesquera: per una banda s’eliminen competidors com anxoveta, sardines i altres pelàgics que competien pel mateix aliment i per altra, captures accidentals de predadors de les meduses com peixos lluna, tortugues marines.
• I finalment l’ocurrència conjunta de totes aquestes causes.

Es va constatar també que tot i que el major grau de molèstia per a la població esdevé quan hi ha arribades massives de meduses a la costa, el problema ecològic important que arrosseguen aquest blooms es donen a mar obert, i avui en dia, malauradament, el que passa a mar obert es encara un problema difícil d’entendre i d’acceptar…tal i com va dir un dels conferenciants, potser convindrà que agafem l’hàbit d’anar a banyar-nos a alta mar per tal que la molèstia ens faci actuar.

 Los pasados días 14 y 15 de noviembre se celebraron en el Aquarium de San Sebastián las primeras “Jornadas Técnicas sobre Tortugas Marinas en el Golfo de Bizkaia  y el Atlántico Oriental”.

Estas jornadas fueron organizadas por el Observatorio Herpetológico de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, y se engloban dentro del marco del proyecto “Itsas dortoka” (tortugas marinas), en el que Aranzadi lleva un año colaborando con E.I.B.E (Asociación Vasca de los Amigos de los delfines y las ballenas).

El objetivo principal de las Jornadas ha sido el de promover las relaciones entre los grupos de investigación que trabajan por la conservación de tortugas marinas en el Atlántico Oriental, así como fomentar la colaboración entre ellos.

Por este motivo se contó con la participación de investigadores de la costa cantábrica española, Francia, Gran Bretaña, Irlanda, Cabo Verde, Portugal y Canarias, todos con experiencia en diferentes aspectos relacionados con la conservación de tortugas marinas.

No obstante, las mismas jornadas buscaban también otros fines, cómo el promover la investigación y divulgación, especialmente en tortugas laúd (Dermochelys coriacea), por ser esta especie una de las más habituales en las costas cantábricas.

Los ponentes expusieron los trabajos y proyectos que estaban llevando a cabo, tanto en seguimiento de animales salvajes como en recuperación de individuos heridos o enfermos.

Mari Luz Parga, veterinaria de Submón, fue invitada a participar en las Jornadas con la conferencia de “Asistencia veterinaria a tortugas marinas en tierra y mar”, que aportó a la reunión una visión más clínica en los programas de conservación. Submón desarrolla desde hace tiempo proyectos en los que incorpora la disciplina de veterinaria en los programas de conservación de especies protegidas. En este sentido se colabora con la NOAA y Alnitak en el proyecto de tortugas bobas del mar de Alborán.

El 23 y 24 de octubre  tuvo lugar en Alicante el primer encuentro de Coordinación del programa de Conservación de las praderas de Posidonia oceanica en el Mediterráneo español, que integra redes de control y voluntariado (POSIMED). El proyecto está coordinado por el Instituto de Ecología Litoral de Alicante (IEL) y apoyado por la Fundación Biodiversidad.

El proyecto
Con el fin de seguir trabajando por el bienestar de las praderas de fanerógamas marinas del Mediterráneo, el Instituto de Ecología Litoral impulsa el POSIMED, un programa que tiene como objetivo general la mejora en el conocimiento de la evolución de los ecosistemas de praderas de Posidonia para contribuir a su conservación a través de una buena gestión.
Para ello se impulsan tres objetivos específicos a alcanzar:
- Integración de todas las redes de control de las praderas de Posidonia oceanica existentes en España en una red nacional.
- Coordinación y consenso de metodologías entre todas las redes existentes
- Participación social a través del voluntariado.
Siguiendo la voluntad de alcanzar las directrices marcadas por los anteriores puntos, se ha organizado en Alicante una reunión que ha permitido el intercambio de experiencias  y la presentación de resultados entre los representantes de las Redes de Control de fanerógamas marinas de Baleares, Andalucía, Cataluña, Murcia, Ciudad autonómica de Melilla y Valencia.

El encuentro
La reunión organizada por tercer año consecutivo por el IEL, se inició con el resumen recordatorio de las “II Jornadas de la Red de Control del las praderas  de Posidonia oceanica en el litoral español”  anteriores, realizadas en Tabarca el pasado noviembre del 2007.
En los grupos de trabajo se discutieron varios aspectos del proyecto, cómo la creación y puesta en marcha de la web o algunos aspectos de la divulgación del mismo proyecto, a través de trípticos y posters.
La Red de Control del Departamento de Agricultura i Acción Rural de la Generalitat de Cataluña estuvo en los todos los grupos de trabajo acompañados por uno de los técnicos de Submón, que participó en la coordinación y ejecución  en la Red de Control y Seguimiento de la calidad de las praderas de fanerógamas marinas de Cataluña durante el 2004-2005.
Otro de los puntos a destacar fue el consenso con la creación de una red sólida de voluntariado, en el que estuvieron de acuerdo todos los representantes.