Espai Submon

El veler Onas i l’entitat SUBMON duen a terme una col•laboració amb l’objectiu d’estudiar el cetacis del nostre mar. Durant una setmana navegarem pel mar catalano-balear amb l’objectiu d’albirar cetacis i estudiar-los, fent servir tècniques de foto-identificació i detecció acústica.

Si vols aprendre les tècniques d’estudi d’aquests animals a bord d’un veler equipat per a aquesta tasca, o vols gaudir de la navegació i participar en un viatge destinat a veure dofins o balenes, posa’t en contacte amb el veler Onas aquí.

Dijous passat 19 d’abril, vam ser presents al CosmoCaixa en l’acte de presentació del llibre “Viu la Terra” de la Xarxa de Custòdia del Territori.

El llibre presenta 12 acords exemplars de custòdia, d’entre els quals n’hi ha un que fa referència a la custòdia marina, i que es du a terme des de SUBMON a l’àrea coneguda amb el nom de “Canyons del Maresme”.

Podeu trobar una crònica de l’acte a
http://www.ecodiari.cat/noticia/7800/viu/terra/mostra/amor/pais/trav/acords/custodia

Durante el 2011 SUBMON y la Fundación Biodiversidad han llevado a cabo el proyecto “Actuaciones complementarias al Life+INDEMARES de estudio, estima y directrices de conservación de las poblaciones de cetáceos en áreas marinas propuestas  para Red Natura 2000 en el Mediterráneo Noroccidental” en las áreas del Canal de Menorca y del Delta del Ebro-Columbretes.

El proyecto tenía como objetivos principales:

-Estudiar y estimar la abundancia de especies de cetáceos incluidas en el anexo II y IV de la Directiva Hábitats presentes en estas dos áreas marinas.

-Establecer directrices de conservación para el desarrollo de futuros planes de gestión de las zonas de estudio.

Con este fin se realizaron varias campañas de avistamiento de cetáceos durante mayo y octubre de 2011, en las que se recogieron datos y fotografías de la presencia de cetáceos. Las fotografías permitieron obtener un catálogo de foto-identificación del delfín mular (Tursiops truncatus) en dichas áreas, que fue comparado con catálogos de la Dirección General de Pesca del Govern Balear. También se contó con los datos de la Sociedad Española de Ornitologia (SEO) de varios años de estudio, que aportaron más información al análisis de resultados y a su modelización. Además, se identificaron las posibles amenazas para estas especies en ambas áreas y se plantearon las directrices de conservación a tener en cuenta en la gestión de las mismas.

Como resultado de este trabajo se ha podido determinar la importancia que estas áreas tienen en la conservación de cetáceos. El delfín mular parece tener una presencia regular en la zona adyacente a las Islas Columbretes y en la zona más costera del Delta del Ebro, así como en todas las Baleares, siendo esta especie una de las más afectadas por las amenazas identificadas. En cuanto al rorcual común (Balaenoptera physalus), los datos modelizados en base a los avistamientos realizados sugieren que esta especie podría utilizar parcialmente el exterior de la plataforma continental en su migración hacia la cuenca liguro-provenzal, aunque no puede considerarse como la única ruta migratoria de esta población durante la primavera.

SUBMON agradece a todas las entidades y colaboradores que han hecho posible la realización del estudio, y en especial a la Dirección General de Recursos Pesqueros y Acuicultura de la Secretaría General del Mar y al personal de  la Reserva Marina de las Islas Columbretes.

El passat mes de març SUBMON va participar en les jornades de formació teòric-pràctiques sobre conservació, protecció i recuperació dels hàbitats d’interès pesquer, destinades al Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels bombers de la Generalitat i al Grup Subaquàtic dels Mossos d’Esquadra, que va organitzar la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

En les sessions teòriques, que és van celebrar els dies 8 i 22 a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya de Mollet del Vallès, es van donar a conèixer els diferents hàbitats d’interès pesquer de Catalunya (fanerògames marines, grapissar o maërl i coral•lígen), i es van explicar les diferents metodologies d’estudi i seguiment, així com el factors de regressió que els poden afectar.

A les pràctiques, que es van realitzar a la Cala Montgó els dies 9 i 23, tant els GRAE com els Mossos van participar en el marcatge dels marges i en la presa de dades de densitat i cobertura de la praderia de posidònia, en la estima de densitat i mida de nacres, i en el geoposicionament dels morts de fondeig abandonats que es poden trobar a la cala.

Tras su asistencia al 32 Simposio Internacional de Biología y Conservación de Tortugas Marinas en Huatulco, Oaxaca (México), y dentro de su actividad de formación de observadores pesqueros y pescadores de palangre en el Pacífico Oriental, la veterinaria de Submon pasó varios días en la caleta de Puerto Ángel junto con personal del “Programa de Reducción de Bycatch de Tortugas Marinas del Pacífico Oriental” de WWF.

Allí intercambió experiencias con los pescadores, saliendo a pescar con ellos para entender su actividad, y realizando un pequeño taller para mejorar las técnicas de manipulación de tortugas marinas y de extracción de anzuelos.

Puerto Ángel es un pequeño pueblo de pescadores artesanales, cuyas flotas de palangre de superficie y de fondo llevan 4 años participando en el proyecto de reducción de captura accidental de tortugas marinas. Ambas flotas utilizan actualmente anzuelos circulares, y están llevando a cabo experimentos para reducir los enredos de tortugas marinas, principal problema en la zona. El pueblo se encuentra muy cerca de una de las playas de arribada de tortuga olivácea más importantes del mundo, por lo que la colaboración de los pescadores es esencial para la conservación de esta especie.

Queremos agradecer a los pescadores de Puerto Ángel, y especialmente a Sansón y Sahid, por su acogida en el pueblo y por compartir con nosotros su experiencia y conocimiento de la zona.

El passat 17 de febrer, al Departament de Territori i Sostenibilitat, es va dur a terme la Jornada de presentació dels projectes finalitzats de la 1a. convocatòria de subvencions al foment de la custòdia del territori. En aquest acte les 11 entitats seleccionades el 2009 i que van ser adjudicatàries dels ajuts van mostrar la tasca desenvolupada en els darrers tres anys.

SUBMON va presentar els resultats del projecte de custòdia marina que du a terme a l’àrea de “Canyons del Maresme”.

L’objectiu principal d’aquest projecte ha estat promoure la conservació de l’àrea marina “Canyons del Maresme”. Per tal d’assolir aquest objectiu SUBMON ha centrat les seves accions en treballar amb els usuaris de la zona, el sector pesquer i el sector nàutic, a part de difondre el projecte i fer-ne partícip a totes les administracions locals.

Al final d’aquests tres anys s’ha aconseguit que els 8 clubs nàutics, els ports de l’àrea i les 5 confraries de pescadors  hagin estat informades i col•laborin amb el projecte.

D’una banda els contactes amb els clubs nàutics s’han fet a partir de 16 xerrades/conferències per a 178 assistents, que han permès la creació d’una xarxa de col•laboradors, amb 74 patrons voluntaris que envien de forma regular dades d’albirament de cetacis a SUBMON. Membres de SUBMON han fet sortides amb aquests patrons per tal d’explicar conceptes de reconeixement de les espècies de cetacis més comunes, quines dades és necessari registrar i com s’ha de navegar en presència d’aquests animals. A data d’aquest post, 64 són els albiraments registrats a la zona, sent els més importants els de dofí llistat, rorqual comú i dofí mular, tot i que cal destacar la freqüència amb que individus de cap d’olla gris han estat albirats a la zona.

Per altra banda, amb el sector pesquer s’ha aconseguit fer un seguit d’embarcaments a bord de la flota d’arrossegament i l’artesanal, i s’ha obtingut informació, mitjançant entrevistes amb les confraries, de com s’articula l’activitat pesquera a la zona.

Les accions de divulgació han estat un punt clau en aquest projecte. S’han editat més de 5.000 tríptics de custòdia i manuals de bones pràctiques i s’ha participat en una vintena de fires nàutiques i actes municipals.

Sense cap mena de dubte, un dels punts forts del projecte ha estat la iniciativa d’embarcar a gent per a que poguessin conèixer l’àrea de custòdia i els cetacis que l’habiten. En aquest sentit, amb la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona s’han realitzat un seguit de sortides populars d’albirament on diferents tipus d’assistents, des de ciutadans fins a tècnics de Medi Ambient dels Ajuntaments de la zona o empreses signants de l’Agenda 21, han pogut navegar per l’espai de custòdia.

Durant el projecte SUBMON un altre objectiu va ser obtenir cartes de suport i implicació dels Ajuntament de la zona. En aquests escrits, els Ajuntaments es comprometien a:
a) Facilitar les accions realitzades en el terme municipal mitjançant la cessió d’espais en actes municipals d’interès
b) Promoure aliances locals per a divulgar i fomentar el programa de custòdia
c) Fer difusió del projecte des de l’Ajuntament

Per part de SUBMON, es prenia el compromís de:
a) Facilitar a l’Ajuntament el material de difusió necessari
b) Oferir assessorament tècnic per a què es puguin assolir els compromisos establerts
c) Dur a terme les accions a realitzar en el programa de custòdia marina  lliurat a la Generalitat de Catalunya

Al final d’aquests tres anys s’ha aconseguit que 7 dels 8 ajuntaments de l’àrea hagin signat aquestes cartes de compromís.

In order to help reduce the destruction of Posidonia seagrass beds, SUBMON has obtained the license to commercialize a low impact mooring system, marketed under the name of NARVAL^®.

NARVAL^® is a mooring system designed to be installed in sandy substrates with presence of Posidonia or other phanerogams. Its installation is respectful with the environment, and it has a low maintenance cost and high durability. It has already been successfully tried in Medes Islands and Portlligat.

Photographs of the effect of a concrete mooring system on a seagrass bed, and of an anchor after having been placed on a seagrass bed

These systems are very resilient, allowing the safe and comfortable mooring of vessels, and can effectively replace two of the main causes for the destruction of large areas of seagrasses: concrete blocks and free anchoring.

Together with the installation of these mooring systems, SUBMON also offers quick diagnosis to map seagrasses in mooring areas and fields of buoys, determine how many and which traditional mooring systems affect the seagrass, and stipulate whether to remove them, re-locate them or change them for low impact mooring systems.

Per a contribuir a la reducció de la destrucció de praderies de posidònia SUBMON ha obtingut la llicència d’explotació d’un fondeig de baix impacte  que comercialitza amb el nom de NARVAL^®.

NARVAL^® és un sistema de fondeig dissenyat per ser instal·lat en fons sorrencs amb presència de posidònia o altres fanerògames. La seva instal·lació és respectuosa amb el medi, té un baix cost de manteniment i alta durabilitat. Ja han estat provats amb èxit a les Illes Medes i a Portlligat.

Aquest sistema és molt resistent, permet l’amarratge d’embarcacions de forma segura i còmoda, i és molt efectiu a l’hora de substituir dos dels responsables de la destrucció d’àmplies àrees de posidònia: els morts de fondeig de formigó i l’ancoratge lliure.

En la pròpia estratègia d’instal·lació d’aquests tipus de fondeig, SUBMON ofereix diagnosi ràpides per a cartografiar la posidònia en àrees de fondeig  i camps de boies, determinar quants i quins fondeigs tenen cert grau d’afectació sobre posidònia i estipular si cal retirar-los, reubicar-los o canviar-los per fondeigs de baix impacte.

Per cinquè any consecutiu SUBMON coordinarà al llarg d’aquest any el seguiment de les fanerògames marines del litoral català per encàrrec de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Aquest any s’estudiaran 11 punts del litoral català amb l’objectiu d’obtenir informació sobre l’estat dels herbassars de fanerògames marines, especialment dels de posidònia (Posidonia oceanica), com a hàbitat d’interès pesquer. Enguany, a més de prendre dades biomètriques dels descriptors de densitat, cobertura i soterrament; s’estudiarà la densitat d’individus i l’estructura de mides de la població íctica associada a les praderies.

També es visitaran les principals confraries de pescadors per a promocionar la importància d’aquest hàbitat entre el sector pesquer artesanal.

El projecte de custòdia marina que SUBMON coordina  a la zona coneguda com a “Canyons del Maresme”, continua rebent informació d’albiraments de balenes i dofins  dels membres de la xarxa de col•laboradors (sector nàutic i sector pesquer) implicats en el projecte.

El mapa de continuació mostra el total d’albiraments registrats a la zona de custòdia i adjacent, on s’hi poden observar dofins mulars i llistats, caps d’olla grisos, rorquals comuns i tortuges babaues. Tot i que la majoria son albiraments de dofí llistat, cal assenyalar la importància tant dels albiraments de dofí mular (molt costaners la majoria), els de caps d’olla gris, centrats exclusivament a la zona dels canyons submarins del Maresme, i el pas de rorqual comú per davant força propers al litoral.

Ha estat també gràcies a la xarxa de col•laboradors que durant el projecte s’ha pogut registrar el primer albirament de balena gris al Mediterrani i també un de balena amb gep, espècie molt poc comuna al nostre mar.